Conceptes bàsics de fotografia 1

1. En camp i fora de camp: 

1.1 El concepte en Camp es refereix a tot allò que la càmera ens fa visible en un 

enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho 

vol mostrar.

1.2 El concepte Fora de camp és tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem. Jugar amb el fora de camp pot ser un molt bon recurs per jugar a crear expectatives, interrogants… De vegades  pot donar-se el joc que el director ens mostri en el camp allò que està fora de camp, per exemple a través d’un mirall. Una altra manera de jugar amb el fora de camp és quan l’objecte està en el camp, però o bé nosaltres o bé els personatges o bé tots dos, no el veiem (un símil d’aquest efecte seria quan en un espectacle infantil un personatge pregunta al públic si han vist “el dolent” i mentre aquest ve per darrere i el públic el veu però el personatge no).

2. Aire (i llei de la mirada): Una altra de les lleis bàsiques i clàssiques més importants de 

la composició fotogràfica és la llei o regla de la mirada.

Aquesta regla forma part, juntament amb la regla de l'horitzó i la regla dels tres terços, de 

les anomenades regles d'or de la fotografia.

La teoria d'aquesta regla ens diu que l'espai buit situat per davant de la persona o animal

que constitueix el tema de la fotografia ha de ser més gran que l'espai situat per darrere. 

És el que s'anomena, en argot fotogràfic "aire".

Es considera que el personatge en qüestió ha de poder "respirar", per a això s'ha de deixar

 "aire" per la part de la fotografia cap a on va dirigida la seva mirada. D'altra banda, això no

 implica que la part posterior del subjecte ha de tenir obligatòriament un espai buit. En cas 

que el tingui, aquest ha de ser menor que el davanter. Ara bé, podem compondre la 

fotografia de manera que no hi hagi "aire" per darrere del personatge.

3. Format de la foto (horitzontal, vertical, inclinat) i reenquadrament : 

1.1 Enquadrament horitzontal:  El més comú, natural i senzill. Això però no significa que 

sigui ni el millor ni el més adequat en tots els casos. Té l'avantatge que és molt 

còmode al moment de compondre una fotografia, ja sigui emprant la regla dels 

terços (estudiada més endavant) o l'espai negatiu.

Aquest tipus d'enquadrament suggereix quietud, tranquil·litat i sol utilitzar-se normalment 

per a paisatges i per a retrats de grup.

1.2 Enquadrament vertical: No és tan popular com l'anterior però no deixa de ser una 

excel·lent  alternativa Suggereix força i fermesa i és per excel·lència el més apropiat per 

als retrats, bàsicament pel fet que les persones són més altes que amples.

2.3 Enquadrament inclinat: Hi ha qui considera que aquest no és pròpiament una 

forma  d'enquadrament. S'obté inclinant la càmera. No és tan popular com les anteriors 

però com a alternativa ocasional pot realçar el missatge que s'intenta transmetre, donat 

que en si mateix transmet dinamisme i força.

2.4 Reenquadrament: Reenquadrament vol dir el tall o la delimitació de l'espai visual que 

donem a l'espectador.  Són imatges elaborades a partir d'altres imatges. Es donar un 

enquadrament diferent als que has obtingut amb la màquina de fotografiar. Es tractaria per 

exemple d'agafar una imatge d'un fotògraf i retallar-la utilitzant la regla dels 2/3 per fer 

quatre imatges diferents. Segons el punt de vista i la composició, podem fer que un 

auditori sembli vuit o ple, o segons a quin bàndol ens situem, podem mostrar simpaties vers

el policies o els manifestants. La tensió entre camp (el que veiem) i  contracamp (el que 

ens ha estat vedat) és una forma primària però eficaç  de controlar la informació.


                                      

4.Centre d'interès: Dins d'una imatge no tots els elements haurien de tenir la 

mateixa importància. Quan un fotògraf es disposa a capturar una imatge, busca també 

explicar o mostrar alguna cosa en particular. Aquest particular és el centre d'interès i ha de

 destacar per sobre els altres elements de la fotografia. El centre d'interès és l'element més 

important de la fotografia i on l'ull ha de ser atret. Hi ha diferents maneres de destacar un 

element sobre la resta.

Més normes per enquadrar el centre d'interès

• Quan en una escena hi ha dos o tres motius amb la mateixa força que el principal, es genera una competència entre ells i això pot provocar confusió en l'observador.

• La situació i el tractament que es dóna al centre d'interès, és possiblement el més 

• decisiu en la composició fotogràfica.

• Generalment el més senzill i efectiu per ressaltar un element és tenir en compte la llei dels tres terços.

• Si una persona o animal es fotografia de perfil, cal deixar sempre més espai per davant de la seva cara que per darrera.

• A menys que es busqui una intenció concreta, al fotografiar elements mòbils és important captar-los entrant a la foto i no pas sortint.

• El fons té una importància decisiva a l'hora de valorar el punt d'interès i generalment mai ha de competir amb el motiu principal. Per això podem recórrer a un fons de tonalitat oposada per ressaltar l'objecte principal, o si està en un altre pla, podem simplement desenfocar-lo obrint el diafragma.

5. Composició clàssica:  Regla del triangle: És una regla clàssica de composició que 

s'utilitza en pintura i fotografia. Segons aquesta norma atemporal, el motiu principal d'una 

imatge ha de formar un triangle. La raó: aquest tipus de disposició irradia calma i la simetria

proporciona claredat i harmonia.

Calma i harmonia

Els artistes històrics del Renaixement ja usaven aquest tipus de composició d'imatges en 

les seves obres, com, per exemple, per a la representació d'imatges religioses, bodegons o 

retrats. Un bonic exemple d'això és el quadre de Friedrich Overbeck Itàlia i Germania, de 

l'any 1828.

No obstant això, la regla del triangle no només funciona a la pintura artística antiga. A les 

fotografies de paisatges, els triangles proporcionats poden aportar calma i harmonia. Amb 

una composició triangular, és difícil transmetre emoció i dinamisme. Una foto creada 

d'aquesta manera té un aspecte estable i, en resum, l'observador percep una composició 

tranquil·la. Podem aconseguir una mica de dinamisme utilitzant algun desenfocament i 

línies obliqües.

Funcionament en la pràctica

Si és vol aplicar la teoria de la regla del triangle a una fotografia, només cal col·locar fins a 

tres elements individuals en l'enfocament de la captura, i situar dos dels tres punts en la 

proporció àuria. 

Així, els tres punts formen un triangle i, encara que no es puguin veure les línies 

connectades, l'observador combina automàticament amb el seu ull intern els tres objectes 

enfocats.

6. Llei de terços: 

Consisteix a dividir mentalment l'enquadrament de la càmera en terços equivalents, amb

 dues línies horitzontals i dues de verticals, amb quatre punts d'intersecció. Cadascun 

d'aquests punts són l'àrea de màxima atenció visual, on habitualment s'acostuma a centrar 

la nostra mirada en primera instància. La zona emmarcada per aquests quatre punts es 

coneix com la zona àuria. Si en una foto tenim dos elements importants, es recomana que 

aquests es situïn en diagonal.

L'altre punt important d'aquesta llei, és la llei de l'horitzó. Es diu que en una fotografia d'un

paisatge, si es vol prioritzar el cel, la línia de l'horitzó es situarà en la línia horitzontal 

inferior, si es vol prioritzar la terra (o el mar) l'horitzó es situarà en la línia superior.

7. Pes visual: El pes visual es refereix a l'habilitat o capacitat d'un element gràfic per 

dirigir la mirada dels espectadors. Diem que és un element gràfic i no precisament 

compositiu (en termes fotogràfics) perquè el pes visual s'usa tant en pintura i disseny gràfic 

com en fotografia. Es diu que quan alguna cosa té molt pes visual, l'atenció sobre aquest 

alguna cosa serà major. En el sentit contrari, quan alguna cosa té molt poc pes visual, ens

 referim al fet que els espectadors no es detindran a veure a aquest element a primera 

instància. És per això que el pes visual és tan important de distingir. Al moment de fer una 

fotografia, ens serà molt més fàcil trobar una bona composició si tenim en compte el

 significat de les *locaciones dels objectes o subjectes al llarg de la imatge.

8.Enfocament, enfocament selectiu, cercles de confusió, bokeh:

8.1 Enfocament : Enfocar consisteix en fer coincidir els feixos de llum que arriben a través

 de l'òptica de la càmera al focus, que és justament on es troba el sensor.

8.2 L’enfocament selectiu: És una tècnica molt usada en fotografia, i bàsicament 

consisteix  a  mantenir enfocat un àrea de l’escena (pot ser el subjecte o l’objecte de la 

nostra  fotografia), i desenfocar el que li envolta. Això produeix un poderós efecte visual 

que atrapa l’atenció de l’espectador a la zona que es troba perfectament enfocada. Tot bon 

fotògraf fa ús d’aquest recurs artístic, ja que li permet un major control sobre el contingut i 

la interpretació final de la fotografia.

8.3 Cercles de confusió: Els cercles de confusió (abreviat "CoC") són els "punts" (amb 

dimensió = cercles) més petits col·locats l'un al costat de l'altre i que és possible distingir 

sobre un negatiu, o més generalment, en el suport d'una  càmera fotogràfica . El  

diàmetre  d'aquests "punts" es mesura sobre el negatiu perquè els punts es vegin nítids i 

diferents sobre el paper. El diàmetre (E) d'aquests cercles s'anomena diàmetre de confusió.

8.4 Bokeh:  Prové del japones "boke", que significa "desenfocament" o "boirina", i es 

refereix als patrons de desenfocament que podem apreciar en algunes fotografies. La seva 

forma més habitual són cercles o polígons regulars (hexàgons, octàgons) que es formen 

per darrere dels subjectes o objectes enfocats i, en funció de l'obertura de diafragma, es 

mostren de manera més patent o no tant. L'efecte Bokeh està relacionat amb la manera 

com la llum es filtra a través de la lent de la nostra càmera. Si hi ha un element amb un 

forat a través del qual passa la llum i està molt a la vora de la lent, l'efecte Bokeh pren la 

forma d'aquest element. L'efecte Bokeh sol manifestar-se, doncs, amb la forma de cercles 

o polígons regulars perquè aquesta és la forma que tenen les solapes que constitueixen el 

diafragma de la càmera.

9.La profunditat de camp: La profunditat de camp es defineix com la distància que hi ha 

entre l'objecte més proper i el mes llunyà que es veuen amb nitidesa a la pantalla. Es pot 

utilitzar per mostrar en un mateix enquadrament objectes o personatges diferents que 

tenen interès per l'espectador i que estan a diferents distàncies respecte la càmera.