CINEMA
De la imatge fixa a la imatge en moviment
L'ésser humà s'ha preocupat sempre per captar i representar el moviment. Els bisons amb sis potes que els prehistòrics pintaven a les cavernes demostren aquest fet. Durant segles, diverses civilitzacions o persones han cercat procediments per reproduir la realitat. Es el cas de les representacions amb ombres els primers espectacles en públic amb projecció d'imatges animades.
Emprada ja al segle XVI, la " cambra obscura" permetia la projecció d'imatges externes dins una cambra fosca. La precursora de la fotografia.
De la mateixa manera que, un segle després, la llanterna màgica seria la precursora de les sessions de cinema, en projectar imatges sobre una superfície plana. Per tal de fer-les arribar a tots els indrets, els firaires viatjaven amb les seves llanternes deixant bocabadats als espectadors. Sobretot quan feien servir enginyosos dispositius mecànics destinats a manipular o fer girar vidres circulars, que feien moure les imatges.
Un invent capital apareix al segle XIX: la fotografía . Per primera vegada, era possible d'impressionar i de guardar una imatge del món que ens envolta. Però alguns fotògrafs no es van conformar amb les imatges fixes i van assajar amb la fotografia d'objectes en moviment, com ara Muybridge. Fins i tot, un d'ells, Marey, va arribar a emprar una mena de fusell fotogràfic capaç de captar les diferents fases d'un moviment.
Al llarg del segle, tot un seguit d'inventors construeixen aparells -meitat ginys, meitat joguines-, que cerquen produir la il.lusió del moviment. Es tracta del Taumàtrop, el Fenaquistoscopi, el Zoòtrop i el Praxinoscopi. Una variant d'aquest últim, el Teatre òptic, construït per Emile Reynaud, és el que s'apropa més al que serà el cinema. Per tal de produir una acció contínua, es projectaven llargues bandes de més de 500 transparències de dibuixos a partir d'un aparell cilíndric que, juntament amb la projecció d'una imatge de fons des d'una llanterna, proporcionava la projecció dels primers dibuixos animats.
Ja tenim, doncs, els tres elements que constituiran el cinema: la persistència de la visió, la fotografia i la projecció. Però en faltaven dos més de fonamentals: la pel.lícula perforada i el mecanisme d'avanç intermitent que la mou. I va ser als EE.UU. on, el 1890, es va solucionar el problema, de la mà del gran inventor Edison i d'en Dickson.
En moltes sales de diversió s'instal.laren els anomenats Kinetoscopes d'Edison, caixes que contenien una sèrie de bobines que permetien veure una pel.lícula... individualment. I és que el famós inventor es va negar a projectar-la sobre una pantalla perquè creia que la gent no s'interessaria pel cinema. Quan equivocat va estar, com el temps va arribar a demostrar...! La invenció del cinema -però- no pot ser atribuïda, específicament, a ningú. Va ser el resultat d'una sèrie d'invents de diferents persones.
Cambra obscura
Llanterna màgica
Un invent capital apareix al segle XIX: la fotografía. Per primera vegada, era possible d'impressionar i de guardar una imatge del món que ens envolta. Però alguns fotògrafs no es van conformar amb les imatges fixes i van assajar amb la fotografia d'objectes en moviment, com ara Muybridge. Fins i tot, un d'ells, Marey, va arribar a emprar una mena de fusell fotogràfic capaç de captar les diferents fases d'un moviment.
Al llarg del segle, tot un seguit d'inventors construeixen aparells -meitat ginys, meitat joguines-, que cerquen produir la il.lusió del moviment. Es tracta del Taumàtrop, el Fenaquistoscopi, el Zoòtrop i el Praxinoscopi. Una variant d'aquest últim, el Teatre òptic, construït per Emile Reynaud, és el que s'apropa més al que serà el cinema. Per tal de produir una acció contínua, es projectaven llargues bandes de més de 500 transparències de dibuixos a partir d'un aparell cilíndric que, juntament amb la projecció d'una imatge de fons des d'una llanterna, proporcionava la projecció dels primers dibuixos animats.
Ja tenim, doncs, els tres elements que constituiran el cinema: la `persistència de la visió, la fotografia i la projecció. Però en faltaven dos més de fonamentals: la pel.lícula perforada i el mecanisme d'avanç intermitent que la mou. I va ser als EE.UU. on, el 1890, es va solucionar el problema, de la mà del gran inventor Edison i d'en Dickson.
En moltes sales de diversió s'instal.laren els anomenats Kinetoscopes d'Edison, caixes que contenien una sèrie de bobines que permetien veure una pel.lícula... individualment. I és que el famós inventor es va negar a projectar-la sobre una pantalla perquè creia que la gent no s'interessaria pel cinema. Quan equivocat va estar, com el temps va arribar a demostrar...! La invenció del cinema -però- no pot ser atribuïda, específicament, a ningú. Va ser el resultat d'una sèrie d'invents de diferents persones.
Taumàtrop
Fenaquistoscopi
Zoòtrop
Praxinoscopi
Grans pioners del cinema:
Pioners del cinema
George Meliers:
Els germans Lumière
De la imatge fixa a la imatge en moviment
Des de temps antics la humanitat ha intentat reproduir el moviment.
L’invent de la fotografia va permetre captar la realitat.
Es considera la primera fotografia de la història conservada. la va fer Niepce al 1826.
George Méliès transforma el cinema en espectacle. Sorprèn a la gent amb els seus trucs.
Cambra obscura
Llanterna màgica
Kinetoscopes
Al llarg del segle, tot un seguit d'inventors construeixen aparells -meitat ginys, meitat joguines-, que cerquen produir la il.lusió del moviment. Es tracta del Taumàtrop, el Fenaquistoscopi, el Zoòtrop i el Praxinoscopi. Una variant d'aquest últim, el Teatre òptic, construït per Emile Reynaud, és el que s'apropa més al que serà el cinema. Per tal de produir una acció contínua, es projectaven llargues bandes de més de 500 transparències de dibuixos a partir d'un aparell cilíndric que, juntament amb la projecció d'una imatge de fons des d'una llanterna, proporcionava la projecció dels primers dibuixos animats.
Ja tenim, doncs, els tres elements que constituiran el cinema: la `persistència de la visió, la fotografia i la projecció. Però en faltaven dos més de fonamentals: la pel.lícula perforada i el mecanisme d'avanç intermitent que la mou. I va ser als EE.UU. on, el 1890, es va solucionar el problema, de la mà del gran inventor Edison i d'en Dickson.
Taumàtrop
Fenaquistoscopi
Zoòtrop
Praxinoscopi
Grans pioners del cinema:
Pioners del cinema
George Meliers:
- Era mag he il·lusionista, va afegir els efectes especials al cinema, creant a la vegada la ciència ficció.
- Va assistir a la primera projecció dels germans Lumiére i va intentar comprar el cinematògraf, no el va aconseguir, i se'n va inventar un ell mateix.
- Va introduir elements del teatre com el guió, el maquillatge,el vestuari,l'escenografia i la divisió en escenes i actes.
En Viatge a la lluna, 6 valents astronautes viatgen en una càpsula espacial de la terra a la lluna. La primera pel·lícula de ciència-ficció de la història va ser obra de la imaginació del director francès i mag Georges Méliès (1861-1938), que es va inspirar en les obres From the Earth to the Moon (1865) de Jules Verne i First Men in the Moon (1901) d'HG Wells. Es tracta d'un curtmetratge de 14 minuts de durada realitzat amb l'astronòmic pressupost per a l'època de 10.000 francs. Suposava ni més ni menys que la pel·lícula número 400 del realitzador francès i s'obria al món del cinema una nova porta per explicar històries fantàstiques i de ciència-ficció mitjançant l'ús de trucs i efectes especials.
Els germans Lumière
Tots dos van realitzar importants descobriments en el camp de la fotografia. El seu pare, Antoine, era un conegut pintor retratista que s'havia retirat per dedicar-se al negoci de la fotografia. Tant Louis com Auguste van continuar amb el negoci familiar
De la imatge fixa a la imatge en moviment
Des de temps antics la humanitat ha intentat reproduir el moviment.
L’invent de la fotografia va permetre captar la realitat.
Es considera la primera fotografia de la història conservada. la va fer Niepce al 1826.
Al 1894 Thomas Edison porta un nou invent a les fires: el quinetoscopi
Al 1895 els germans Lumière fan les primeres projeccions cinematogràfiques a Paris.
George Méliès transforma el cinema en espectacle. Sorprèn a la gent amb els seus trucs.
El cinema mut: CHARLES CHAPLIN i BUSTER KEATON.
El 1927 es projecta la primera pel·lícula sonora “The jazz singer”
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada