GÈNERES CINEMATOGRÀFICS

Un gènere, tant en la literatura com en els diversos mitjans audiovisuals, és una forma organitzativa que caracteritza els temes i ingredients narratius triats per l’autor. Quan parlem de gèneres en el mitjà cinematogràfic, ens estem referint a categories temàtiques estables, sotmeses a una codificació que respecten els responsables de la pel·lícula i que és coneguda per les seves espectadors.

No obstant això, aquesta no és una taxonomia invariable, i queda sotmesa als vaivens de la moda i diferents tendències polític-socials.

TERROR

El cinema de terror és un gènere fílmic que busca causar por i angoixa en l'espectador.Sovint juga amb els efectes especials, la creació d'atmosferes inquietants i la música per provocar ensurts o nerviosisme en el públic. Les primeres cintes tenien una atmosfera basada en la novel·la gòtica i els relats literaris del Romanticisme. Després es van especialitzar en la filmació de criatures monstruoses, formant sovint sagues on intervenia el misteri i l'acció. El terror ha anat passant a l'àmbit privat, de manera que el que causa més por és justament l'aparença de normalitat de determinades situacions, que mostren a l'espectador que allò que veu a la pantalla podria ser real.

 El resplandor 

Treballa amb forces, personatges

o esdeveniments de

naturalesa maligna, sobrenatural

o criminal.

• La trama s'assenta bastant

en el suspens i la intriga.

• Narra supersticions, llegendes

tètriques, malsons i temors.

• Molts personatges són antinaturals

(Home llop, bruixes,

frankestein, fantasmes, ....)

• Recrea escenaris lúgubres,

misteriosos o colpidors.

• Contrast en la il·luminació,

efectes especials.

• L'objectiu: Provocar sensacions

de por, por,

disgust, repugnància, horror,

incomoditat o preocupació.

• El seu poder d'atracció rau

en la intensitat d'aquests estímuls

insòlits, escabrosos

i terrorífics, tan aliens a la

vida quotidiana real.

• La tensa situació emocional

se sol resoldre amb un

alleujament final que aporta

consol i recupera la normalitat.

• El mal, l'ocult, la crueltat,

el monstruós, el macabre ...

són elements habituals.

Subgèneres: Slasher, Found footage, Psicològic, Gore...

COMÉDIA

Pel·lícules amb humor o que intenten aconseguir provocar el riure de l'audiència. Juntament amb el drama, horror i la ciència-ficció i la comèdia és un dels gèneres més importants.

El cinema còmic o de comèdia és caracteritza pes la inclusió de gags, acudits o bromes, tant visuals com verbals.

El regador regat(1896), pel·lícula francesa dels germans Lumière, es considera la primera comèdia de la Història del cienema.

 

Noche en la ópera

1. Tot és resolt de forma cómica
2. Caracterització exagerada
3. S'exageren les accións i les situacións
4. Doble sentits
5. Diàlegs molt treballats
6. Girs de guió/ sorpreses
7. Slapstick: Comédia de salt i pactada
8. Sons graciosos

Subgèneres: 

• Parodies: Imiten altres pel·lícules però amb comèdia
• Comèdia romàntica: Les situacions es resolen de forma còmica
• La comèdia d'Equívoc

ACCIÓ I AVENTURA

És un gènere cinematogràfic d'ampli abast, ja que engloba altres gèneres cinematogràfics com el western i la ciència-ficció. Mostra un món heroic de combats i aventures, on sol haver-hi molta acció i valors del mite.Les seves característiques generals són: tractament intranscendent i pseudodramàtic dels conflictes que planteja, les escenes de molta acció: batalles, persecucions sovint es filmen en plans curts, personatges estereotipats i antitètics (un heroi fort, valerós i un dolent), els personatges lluiten per un objectiu: tresor, resolució d'un misteri, rescat de persones, premissa: El bé sempre preval sobre el mal, els protagonistes travessen per obstacles i sofreixen una transformació al llarg de la història, l'acció dramàtica ocorre allunyada dels espais quotidians. Sempre en llocs poc usuals: selves, deserts, galàxies, etc., sovint l'acció succeeix en el passat i se li dóna més pes a l'ambientació, vestuari i efectes especials que al guió.

• Relata episodis de la vida

quotidiana, en clau d'humor

i optimisme.

• Enfocament refrescant, renovador

i suaument dramàtic

tic.

• Representa tradicions, embolics,

costums i etapes

vitals normals.

• No són produccions cares,

espectaculars ni luxoses,

sinó senzilles, àgils i

pròximes a la quotidianitat.

• Resulten obres "difícils",

doncs requereixen gran genialitat

i originalitat del

creador.

• L'objectiu: Fer riure, divertir-se,

despreocupar-, relaxar-se.

• To lleuger, sentimental, optimista,

fins i tot absurd.

• Trama desenfadada i molt propera

l'espectador, basada en

la senzillesa dels sentiments

humans.

• Representa els personatges

com inferiors o pitjors que

l'espectador, el que li proporciona

seguretat i superioritat

a aquest.

• Els conflictes estan destinats

a causar situacions risibles i

lúdiques que acaben per resoldre

de manera feliç.

Indiana Jones en busca de la arca perdida

DRAMA

El drama sempre planteja conflictes entre els personatges principals de la narració fílmica i provoca una respostaemotiva en l'espectador, a qui commou, pel fet que interpel seva sensibilitat. Els problemes dels personatges estan relacionatsamb la passió o amb problemes interiors. La temàtica d'aquest tipus de pel·lícules és diversa, però el seu eix principal ésl'amor. Quan l'èmfasi en el amorós/emocional és exagerat, el drama es coneix com melodrama: en ell, els personatges quedenlimitats al caràcter simplista de bons o dolents.

El drama no només entreté

sinó que representa una

filosofia de vida.

• Genera opinió pública en

l'espectador, té gran influència

en el món psíquic

del públic.

• Es nodreix d'alguns elements

propis de la

tragèdia grega (bé / malament,

joventut, amor / odi, mentida,

ambició, traïció,

honradesa, ...)

• Temàtica trist que toca la

sensibilitat del públic.

• Es representa a les víctimes

l'infortuni, la maldat i

el dolor humà.

• Desperta emocions mitjançant

intrigues i personalitats apassionades,

polèmiques o de gran

profunditat psicològica.

• Dimensió moralitzant i didàctica

mitjançant vivències emotives

i tenses.

• La plenitud de l'ésser humà es

representa amb la felicitat.

• L'amor s'entén en claus

d'èxtasi, lliurament i il·lusió.

• El treball aporta realització

personal al protagonista i la

cultura li dóna saviesa i creixement

personal.

MUSICALS: 

El cinema musical és un gènere cinematogràfic en el qual s'inclouen cançons cantades pels personatges. Aquestes cançons, sovint ballades i coreografiades, solen servir per a desenvolupar la trama o els personatges de la pel·lícula, tot i que no sempre sigui el cas.Va ser un desenvolupament natural del teatre musical i va aparèixer així que el cinema va esdevenir sonor:The Jazz Singer (1927, Estats Units), considerada la primera pel·lícula parcialment sonora, va ser alhora la primera pel·lícula musical de la història; el 1931, el primer film sonor xinès va ser igualment un musical, La cantant Hong Midan, de Hong Sen, i el mateix any va estrenar-se Alam Ara, d'Ardeshir Irani a l'Índia, país on aquest gènere es cultivarà sense interrupció fins a l'actualitat.

• Neix amb el cinema sonor.

• Els elements fonamentals

són la cançó i la

dansa.

• El desenvolupament de la pel·lícula

s'interromp amb actuacions

musicals que estan

relacionades amb la trama.

• Espectacle desbordant

en decorats, vestits i

coreografies.

• Combina diàlegs declamats

amb diàlegs cantats,

però tot sota la unitat de

la història.

• La irrupció del fragment de

cançó + ballet té com a objectiu

impressionar a l'espectador,

però seguint la història.

• El seu fort és la cançó dita i

representada en forma de ball,

d'aquí la preeminència de la

coreografia.

• Es fa en clau de comèdia

o de drama, de fantasia i de

fabulació.

Bailando bajo la lluvia

CIÈNCIA FICCIÓ: 

Com acostuma a passar amb altres gèneres, la ciència-ficció pot incorporar tot tipus de característiques d'altres disciplines. Si hem de buscar allò que la fa diferent dels altres i la constitueix com a quelcom a part, això seria l'especulació amb elements del món actual, projectant-los en un futur més o menys proper, a diferència de la fantasia, que juga amb mons paral·lels o ambientats en un passat i amb més presència del sobrenatural. Això, òbviament, requereix una anàlisi de la situació inicial de la qual es parteix, i una reflexió sobre la possible evolució de les coses. Es podria dir que el que la diferència del gènere de fantasia és que en aquesta es poden canviar tants elements de la realitat com es vulgui, mentre que en la ciència-ficció es tendeix a canviar-ne un, i fer una hipòtesi de com seria amb aquest factor diferent.

• Mons meravellosos, irreals

i de somni.

• En ocasions barreja la realitat

amb la irrealitat, però de

manera integral.

• El gran avanç tecnològic

i científic facilita crear

pel·lícules de ficció i gènere

fantàstic.

• Aconsegueix gran nivell de versemblança

i credibilitat, facilitant

la identificació amb la

història.

• Utilitza al màxim els efectes

especials.

• La seva fi: Representar alguna cosa imaginari

però creïble.

• Resulta irreal tant la història

com els actors i objectes

de la pròpia pel·lícula.

• Convida l'espectador a sortir

de la seva realitat, partint del

supòsit que "tot pot

ser creïble "

• Apel·la al subconscient de l'

espectador mitjançant fantasies,

fenòmens paranormals,

trastorns psíquics, ...

FANTASIA: 

El cinema fantàstic és aquell gènere de pel·lícules que empra trames on juga un paper important la màgia, els mons de fantasia, les criatures inexistents o les aventures ubicades en un marc no realista. Està fortament influït per la literatura fantàstica, de la qual neix.Els sugèneres predominants són la fantasia èpica, ambientada en un futur multiplanetari o en un marc que recorda a l'Edat Mitjana però amb races i mags; el cinema de superherois i el cinema d'aventures on intervenen elements sobrenaturals, usualment dirigit al públic infantil. L'auge d'aquest gènere es va viure a partir dels anys 80, amb una revifada amb el canvi de segle.

King Kong

1. LLibres basats per després fer una pel·lícula
2. Les aventures estàn ubicades en un marc no realista
3. Món fantàstic no coherent
4. Maquillatge, lentilles
5. Decorats molt irreals
6. Efectes especials. maquetes, escenaris artificials
7. Utlització de croma
8. Objectes o armes representatives
9. Banda sonora subgerent
10. Utilització a vegades de titelles
11. Sabi o místic
12. Temps ( present, futur)

CINEMA NEGRE

1 .- Un terme francès que significa "cinema negre", o cinema de la nit.

2 .- Una pel·lícula que en cap moment et fa creure que hi haurà un final feliç.

3.-Les locaciones són llocs que tenen un baf a nit, de les ombres, de carrerons, de les portes del darrere dels llocs de luxe, d'edificis d'apartaments amb una alta taxa de rotació, de taxistes i cambrers que l'han vist tot.

4.-Cigars. Tothom al cinema negre sempre està fumant, com si la consigna fos: "Per sobre de tota la resta, m'han assignat acabar-me tres paquets per dia".

5.-Les dones estan prestes a matar-te com a estimar-te, i viceversa.

6.- Per a les dones: Escots baixos, barrets flexibles, rímel, pintallavis, vestidors, tocadors, talons alts, vestits color vermell, guants fins al colze [...]

7.-Per als homes: Barrets d'ala, vestit i corbata, hotels residencials en mal estat amb un rètol neó que parpelleja a través de la finestra, cotxes amb estreps, comensals tota la nit [...]

8.-lícules filmades en blanc i negre, o que et fan sentir que ho van ser.

9.-Les relacions en què l'amor és només la passada cap al fracàs final en el joc de pòquer de la mort.

10.-El gènere més americana del cinema, perquè cap societat podria haver creat un món tan ple de fatalitat, el destí, la por i la traïció, van totes juntes, llevat que fóssim essencialment ingenus i optimistes.

BÉL·LIC

Temes:  Mort, lluita per la supervivéncia,odi i solidaritat

Espais: navals, aeris i terrestres

Classes de guerres: Civil,preventiva, bruta i santa

Basades: En fets reals (histórics i biogràfics) o bé Històries fictícies 

Subgèneres: 

• Cinema bél·lic d'Aventura
• Cinema bél·lic  d'Autor
• Cinema bél·lic Históric
• Cinema bél·lic de propaganda
• Cinema bél·lic de País
• Cinema bél·lic Cómic
• Cinema bél·lic  Documental

MELODRAMA

Els sentiments són molt importants:

• Banda sonora
• Que desperti sentiments a l'espectador
• Amor tortuós (amor prohibit)
• Tràgedies
• Finals tràgics
• Trama lenta
• Flashbacs
• Llàgrimes i actuacións dramàtiques
• Diàlegs
• Silenci, mirades i plans
• Personatges femenins forts

Subgèneres: 

• Drama romàntic
• Drama històric
• Drama costumbrista
• Comèdia tràgica

WESTERN

1. L’època: la de la conquesta de l’Oest fins a principis del segle XX. El Lloc: la frontera americana, un ampli espai no lineal que es va anar desplaçant cap al Pacífic durant el segle XIX. 
2. Els decorats: predomina el paisatge obert que marca una relació estreta entre l’home i el país (prats, deserts, muntanyes, congosts, valls, rius i boscos); la fortalesa militar; l’oficina del xèrif i la presó, el “saloon”, el basar, la perruqueria, l’església, el taller del ferrer, el banc (pels atracaments) i, una mica més allunyats, l’estació i el cementiri, el ranxo; el campament indi; la mina d’or.
3.  Els personatges: el trampós. El pioner, l’aventurer, el vaquer, l’executador, el rodamón solitari; el buscador d’or; el noi dolent (badman) a vegades penedit (good badman), el bandit bondadós, el perdonavides a sou, el fora de la llei; el jugador; el xèrif i els seus ajudants; el jutge (expeditiu, fins i tot corrupte; el metge alcohòlic; la dona verge (jove, recatada, institutriu), la dona mare (admirable), la prostituta (buscona, cantant de cabaret, sovint bondadosa, l’indi; el soldat de cavalleria; el periodista; el polític i el banquer. El cowboy que és el prototipus per excel·lència, interpretat en moltes ocasions per John Wayne, individualitza la gesta col·lectiva que va representar pels Estats Units l’assentament i el domini de les terres de l’Oest gràcies a l’esforç dels pioners. Lliure, solitari, desarrelat i en contacte constant amb la natura més salvatge, reuneix a dalt del seu cavall els trets atemporals del cavaller errant; heroic, fort, valent, amant de l’aventura, dinàmic, generós i victoriós sobre les forces del mal. 
4. Els accessoris: les armes (Colt 45, fusil Winchester, arma blanca) les eines (fuet, llaçada; el cavall, imatge de la llibertat que fins i tot té més importància que la dona); el vestuari (botes de cuir, el barret stetson, el pantaló de cuir o de lona gruixuda, camisa de quadres i de cotó, mocador al coll).
5.  Els temes: els desplaçaments (amb cavalls, carretes, diligència, tren, vaixell); el treball (doma de cavalls, guia de ramats); els conflictes (segregació racial, indis contra pioners, ramaders contra grangers, representants de l’ordre contra fugitius; la lluita per la propietat, pel poder; els actes il·legals (assalt a la diligència, al tren, atracament al banc, rapte, assassinat, linxament, violació, etc.); les modalitats de l’enfrontament (parany, persecució, duel, lluita); la guerra (atacs del indis contra les caravanes i les granges aïllades, massacre dels pells roges i destrucció dels poblats indis per l’exèrcit americà).